Tribulaciones de una opositora desesperada

Ahir a la nit vaig somniar que em venia a buscar l'home del sac i em vaig despertar cridant a la mama.
Suposo que passar-se tot el diumenge dormint a la terrassa i prenent el solet hauria de reportar beneficis al cos i a l'ànima. La meva pobre ànima que sent llàstima de si mateixa.
No recordo ni que t'havia estimat, ni que m'havies estimat, no recordo haver ballat al teu costat mentres ella ens mirava amb els ulls plens de gelosia.
Tinc por de la matèria fosca i els forats negres. Els meus ritmes vitals estan fora d'orbita. Ella ja no em contesta els e-mails.
Jo no tinc paciència ni sé perdonar i cada dia m'engoixo més perquè sé que he perdut el costum de fer-me estimar.