Robinson

La covardia se'm menja la vida. M'escurça els dies i me'ls omple de tristor.
Miro per la finestra i veig un dia preciós ple de sol. Però jo sols estic cansada i em sento massa sola inclús per donar un volt. No sé si avanço o reculo, no sé on sóc.
He naufragat: no hi ets.

Els covards ni tan sols són intel.ligents, per aprendre es necessita una mica d'audàcia i jo vaig fugir.

Només tinc un pou d'angoixa per calmar la teva set. I tot el que hi ha davant meu és el resultat d'amagar-me tant. Cada segon que passa estic més aprop de sortir d'aquesta ílla: miri on miri tot és massa familiar i massa avorrit.


Depre