Avorriment

Els sentiments caduquen com les llaunes de sardines. No t'estimaré per sempre, es mentida, ni t'anyoraré cada segon de la meva vida. Camino un fred matí de diumenge, amb el cor eixut i un lleu sentiment d'avorriment.
L'amistat també caduca, com l'amor, i de cop has de tornar a reordenar la teva vida, buscar noves motivacions. Però tinc molt poca pressa i el cap molt ple de records. Els records no caduquen. Només es reordenen depenen de la seva intensitat. Vull avançar però no em moc, potser els records desagradables pesen massa, potser he perdut la fe en la gent, potser no espero res.
Res m'importa en excés, ni tan sols saber que els meus somnis mai no es compliran. Ni tan sols adonar-me que he deixat de somniar.