Discontinuïtats

divendres, de juny 22, 2007

carícies.

M'acaricies, i jo sé que ho fas perquè m'estimes, i jo t'estimo cada vegada més. Estic tan bé al teu costat que em costa separar-me. Rius, el que més m'agrada de tú és el teu riure. I a sobre estic segura de què t'agrada pràcticament tot de mi. I jo tinc la sensació d'haver arribat tard a tot arreu menys al teu costat. Avui he sigut quasi feliç, no m'imagino vivint sense la teva amistat, no m'imagino lluny d'aquesta casa, ni lluny dels meus amics.

Però tot ha de canviar, tot. Em sembla increíble deixar d'estimar-te o que tu deixis d'estimar-me, però cada vegada sóc més i més conscient de com s'acaben les coses, i tal vegada començo a entendre com començen.

1 Comments:

  • Encara ets aquí, al meu costat, sóc capaç de crear amistats sòlides. Alguna cosa hi ha dintre de mi que funciona, he de seguir creient en mi i pendre'm d'una punyetera vegada seriosament. Si jo no em prenc seriosament, qui ho farà? quin sentit tindrà la meva vida?? on hi aniré a parar?

    By Blogger Antònia Guiu, at 12:34 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home