Veure un tros de tu

Veure un tros de tu era com veure riure la nit i pujar d'alt d'un arc de Sant Martí. I ara, que començo a ser una mica feliç i que cada vegada m'importa menys saber que no queda res, perquè potser em trobo a mi mateixa, segueixo sense explicar-me perquè no hi ets al meu costat.

Potser m'enamoro de nou, però no tant, i continuo amb aquesta feblesa excessiva quan arriba el final del dia. A vegades penso que he perdut la il.lusió per buscar el meu lloc...

No vull tenir por, però no sé com superar el petit pànic de sentir-me viva i tant lluny de tu.


arcdesantmarti