No sé trobar el camí de tornada

No sé trobar el camí de tornada als teus llavis, ni als teus somriures. No sé com trobar el camí de tornada a la teva tendresa. I suposo que m'he tornat una melancòlica solitària amb poca esma per disfrutar de la vida. Sento com si tothom hagés passat pàgina menys jo, que em quedo aquí, tota soleta, sentint por de què ningú em recordi, de què ningú m'estimi i pensant que la meva vida es va malbaratant progressivament, sense ningú al costat que m'ajudi a viure, a recordar, a sentir, a estimar.

No sóc enlloc, ni vaig enlloc. M'he perdut en el absurd, perquè no he sabut trobar res que fos important, sufucientment important com per fer-me despertar.