Els petits paranys del llenguatge

Sóc feliç o sóc infeliç segons em defineixi a mi mateixa.
Et trobo a faltar només si estic avorrida o si estic cansada.
M'enfado si penso que el món pot ser perfecte, m'enfado més si em convenço a mi mateixa de que necessàriament ha de ser perfecte.
Et busco desesperadament si crec fervorosament que ets la persona més meravellosa que he conegut mai.
Em desespero quan la meva ment em diu que ets absolutament impossible i jo absolutament incapaç d'estimar-te.
Estic sola perquè em canso dels meus amics... i els meus amics es cansen de mi.
Enyoro tot allò que em cansava si em quedo tancada a casa.
I encara no entenc perquè no faig les coses que vull fer.
Probablement perquè el meu cap està dissenyat al revés del que jo sóc.
Tinc necessitat de repensar el món sencer, però la rutina m'engoleix i em deixa aclaparada davant d'aquest petit blog.
Qualsevol dia me n'adono de què sóc feliç, i que realment m'importa ben poc que els petits paranys del llenguatge em reclamin recompenses inabastables.