Incorrectament cursi

He repassat el meu blog (per cert que està ple de faltes d'ortografia, per què no posen correctors ortogràfics en els blogs?), i l'he trobat molt cursi.
Suposo que escriure un blog es ser una mica exhibicionista, el problema però és que a mi m'agrada i m'agrada també ser tan incorrectament cursi.

I a més és una bona manera de passar el temps. Llàstima que les paraules no estiguin dibuixades, m'agradaria més escriure amb una escriptura ideogràfica.
Les lletres romàniques són molt pràctiques però molt poc estètiques. I és una mica pesadet afegir tantes fotitos.

Hi ha algú que no tingui una vida plena d'errors i de cagades? Pues deu ser un imbècil. La meva però té una petita tara recorrent, em sento massa fracassada sense cap necessitat. Avui feia un fred terrible, m'havien invitat a un espectacle de ballet però m'he estimat més sortir de l'acadèmia i anar-me'n a casa. Estudiar molt serveix a vegades per adonar-te'n de lo absurd que estudiar tant, i tanta xorrada. Creiem allò que necessitem creure i allò que ens fan creure.

La societat capitalista està basada en la il·lusió de la usura. Mentre produïm, mentre consumim els bancs s'engreixen i engreixen amb tot el que ens exprimeixen. Els diners són una fal·làcia sobre la que s'ha construït una poderosa civilització i ara els Bisbes s'enfaden perquè ja no serà obligatòria l'assignatura de religió.

Sembla que Deu se'n va i ara els nens em miren i intenten construir la seva identitat interactuant amb mi. A mi em sembla impossible que els pugui interessar res del que els explico i acabo descobrint que el que els encanta és tenir davant a algú que els miri i els parli durant tant de temps i no s'afarti ni surti corrents.