Nothing is real about my dreams

Ara mateix gestiono el meu territori emocional de la manera més inversemblant possible i suposo que quan m'apropo a tu deus pensar que sóc l'ésser més imbècil de món. M'havia cansat d'estimar-te però em vaig tornar a enamorar, crec que desprens loctite o alguna substància addictiva perquè un altre vegada et sentia tan propera a mi...

No passa res, no vull el caos, ni la misèria de sentir-me fracasada, et vull ben lluny i vull seguir buscant el meu equilibri i el significat de tot plegat en un món, on la gent com tu, no em miri com un accident o una curiositat.