Donant gràcies...

Ara mateix busco estratègies per estar "up, up, up". La categoria dels amics que tenia no és la mateixa que la dels companys d'ara. Però suposo que he de buscar dintre de mi mateixa, alguna cosa trobarem, algun lloc arribarem. I si el present no és una meravella val la pena donar les gràcies pel passat, per les veus i les cares dels amics que m'han acompanyat durant aquests últims anys, pels paissatges, pels moments, pels riures.

Recollir el vostre record i portar-lo dintre meu per sempre. La bona gent existeix, està per tot arreu, només cal que els busqui i deixi que m'enamorin. Estic cansada però no tant com per rendir-me. He d'ordenar i buscar el meu lloc, i no el trobaré dins aquests univers de baixa autoestima, de nostàlgia i malhumor. A vegades hi ha llocs màgics, energies meravelloses, i avegades hi ha montanyes d'enveja i competitivitat.

Egipte va ser un lloc estranyament ple de vibracions inusuals, allà em vaig acabar de perdre i viag tornar al punt de partida amb res, amb ràbia i crec que amb un escarbat blau. Un escarbat blau podria ser el que necessito per conjurar les males energies que m'envolten i per trobar un camí d'harmonia entre tanta tonteria.