Te'n vas..

Te'n vas, podria haver-te estimat tant... però no m'has deixat entrar. Has tancat la porta d'un cop i has sortit disparada. He pensat que potser t'agrada fer-te mal, molt mal, que no saps on ets, que no sé on t'has perdut, he pensat que potser he sigut jo qui ho ha fet tot malament... He pensat que senzillament no t'entenc, ni tu m'entens, però que estàs massa enfadada perquè jo pugui fer res. I faci el que faci res no canviarà. He pensat que tot això no té res a veure amb mi, que és més profund, que hi ha una ferida que jo no entenc...però l'únic que em ve de gust és sortir corrents, perquè la teva manera de ser em fa mal.