Don't love you any more.

Al llarg dels dies, dels minuts, de les setmanes, els mesos, els anys i les hores anem fent sempre petities eleccions, petites eleccions que ens acosten o ens allunyen de les persones que estimem. I potser pensem que triem nosaltres, però a lo millor tot és pur darwinisme o són les estranyes lleis de la física quàntica.

Hem de buscar suports, no podem viure sense agafar-nos a ningú, però sento que m'aplastes, sé que m'estimes i això em fa sentir culpable de voler-te al meu costat, però no puc més. Potser perquè tot era massa intens (per mi)i he de buscar la manera de que els meus sentiments tornin a ser controlables i agradables. I per això no et necessito tan aprop.