Discontinuïtats

diumenge, de febrer 20, 2005

Senzillament viure (exercici d'ergonomia mental)

Si algun dia tornes millor, però ara no hi ets, i per molt que et repensi no hi seràs.
No puc ser pas tan masoquista. Te n'has anat de la meva vida i és horrible quedar-me així, en blanc, encefalograma pla.
Necessito viure una miqueta, gaudir de tot el que sigui possible, tenir noves il·lusions, senzillament viure i deixar d'enredar-me en el laberint dels records.
Passar pàgina.
M'agradava aquest capítol però no tenia continuació.

Comença a ser l’hora de què aprengui a enfrontar-me amb totes aquestes discontinuïtats.