Estres, esquatre, escinc...

Això no hi ha qui ho aguanti, torno a tenir un estrés emocional bestial.
Així de cop, sense poder-ho evitar, començo a tenir por de que m'afectin les xorrades, de no poder controlar el que sento... i m'enfonso.

Estic cansada i em torna a fer mal l’estómac.

No ho suporto, en el moment que noto que un comentari em pot ferir m'agafen ganes d'amagar-me i no sortir de casa mai més, i després de vaporitzar-me, de desaparèixer de la memòria dels altres... i de la meva pròpia memòria.

És horrible, els sentiments no són cosa d'un, ni de dos, ni de tres...sorgeixen entre un munt de gent, s'encenen, s'apaguen, es negocien...i si dintre nostre no hi ha un equilibri suficientment fort per protegir-nos, es acaben provocant un shock irracional.

Odioooooo ser així!!!
Helpppppppppp!!!

Avui un altra vegada m'han tornat a dir que faig molt bona cara. Què collons veu la gent quan em mira??